Avui, 3 de desembre, Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, un dels carrers més importants de la capital del Maresme ha despertat carregat de globus de colors amb missatges inclusius i d’agraïment.
Amb “Gràcies per fer-nos visibles” com a fil conductor, el lema de la campanya d’enguany, la Fundació el Maresme ha volgut sorprendre i alegrar el dia a tots els mataronins i mataronines amb un bon dia especial: donant visibilitat al col·lectiu, a la tasca de l’Entitat al territori i al suport que rep per part de la comunitat.
Novetats i canvis en la celebració davant la covid19. Enguany, l’Entitat no ha pogut sortir al carrer amb les tradicionals paradetes d’artesania d’en Santi ni a compartir la lectura del manifest amb les persones vianants. Tampoc ha pogut celebrar la mítica Nit de Gala que cada any per aquestes dates omple el Teatre Monumental de Mataró. Però està dedicant tota la setmana a visibilitzar el col·lectiu a través de les xarxes socials i els mitjans de comunicació. De fet, una de les novetats d’aquest 3 de desembre és la lectura del manifest en directe, a les 11h, des del magazine “El Mirador” de Mataró Audiovisual.
Visibilitzant les discriminacions del sector en el marc de la Covid19. Davant un any difícil per a tothom, la Fundació el Maresme ha volgut celebrar el 3 de desembre amb empatia cap a la resta de la societat i amb un toc d’optimisme i esperança. No obstant, en el seu manifest ha recordat “la invisibilitat, el desemparament i les múltiples situacions de discriminació viscudes durant aquest 2020 (sumant-se a les campanyes del sector d’entitats com dincat i FEPCCAT) que no corresponen al país compromès, solidari i just que volem ser”. També ha denunciat “l’infrafinançament crònic dels serveis, la intolerable llista d’espera per a serveis essencials i la falta de recursos que s’arrossega des de fa anys”.
Un manifest que, davant tot, vol traslladar un GRÀCIES. “Però aquest no és un any qualsevol, és un any especial, en el qual molta gent ho ha passat malament. Molts han perdut la feina, molts han vist marxar éssers estimats i molts han patit l’aïllament i la soledat d’estar lluny d’aquells qui estimen. Hem estat espectadors i espectadores directes de la lluita dels professionals sanitaris i de molta gent que ha treballat de manera incansable per fer-nos a tots i a totes aquest confinament una mica més senzill i amable.
Tots i totes hem tingut algun amic o familiar que ha patit aquesta maleïda malaltia, més o menys greu, sense companyia i amb l’angoixa de no saber com acabarà.
No obstant, aquesta situació difícil i d’angoixa de ben segur passarà. Entre tots i totes ho aconseguirem i farem que aquesta vivència ens recordi allò que veritablement té valor a la vida: la salut, la família, les amistats… Per això, avui, dia internacional de les persones amb discapacitat, volem aprofitar aquest altaveu per dir ben fort a la societat “Gràcies per fer-nos visibles”:
A les persones que ens fan visibles, a les que ens donen suport, a les que cuiden de nosaltres, les que ens ajuden, a les persones voluntàries, a les famílies, al personal sanitari, a les empreses, a les entitats col·laboradores, a les administracions que ens acompanyen, als amics i amigues… En definitiva, a tots i totes que sempre hi sou, és el moment de dir-vos ben alt GRÀCIES, MOLTES GRÀCIES!”. Manifest sencer i en lectura fàcil, aquí!
Mi vida con discapacidad intelectual. La Fundació el Maresme aprofita el marc del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat per recolzar, felicitar i donar a conèixer el llibre que ha publicat la Carolina Mir, participant de Servei de Formació i Inserció – SEFI de la Fundació Maresme i treballadora de la Fundació Hospital: Mi vida con discapacidad intel·lectual. En el mateix, la Carolina explica les seves vivències personals i la seva lluita diària per aconseguir tot el que té, una lluita, segons ella comenta, que mai acaba, però que cada dia la fa més forta. En el llibre, la Carolina manifesta que una persona amb discapacitat intel·lectual pot dur una vida força normalitzadora, sense oblidar el suport i recolzament que ha rebut i rep, per part de persones properes, per poder afrontar les adversitats.
Aquest llibre intenta ser un manual d’ajuda per a aquelles persones que es poden trobar en la mateixa situació que la Carolina: les dificultats, les barreres, els prejudicis… Per a la Carolina, el fet d’haver aconseguit publicar la seva història és un somni fet realitat i una nova demostració que, amb esforç i superant les barreres, es pot aconseguir allò que ens proposem. Ara, la seva següent fita és escriure un segon llibre.
