“Necessitem transformar els models d’atenció a les persones cap a models més flexibles i innovadors. Per fer-ho, cal un reconeixement clar dels serveis socials com a sector essencial, més flexibilitat jurídica, més recursos econòmics i que Administracions, Tercer Sector i altres agents promovem la recerca i la innovació en l’àmbit social”.

És una de les reflexions i crides més rellevants que ha fet aquesta tarda Ariadna Manent, directora adjunta de la Fundació el Maresme, com a ponent de la Taula “Equitat social en contextos canviants”, el tercer i últim debat del segon Cicle Metròpoli Cohesionada, del procés participatiu “Barcelona demà. Compromís Metropolità 2030”, organitzat pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB).

Aquest segon cicle s’ha celebrat a Terrassa de forma presencial i virtual posant al centre del debat els reptes de la cohesió, l’habitatge, els drets socials i l’equitat social.

“La pandèmia ens ha servit per adonar-nos que tots i totes podem ser vulnerables i, per tant un sector com el tercer sector social, en el qual treballem per a persones en situació de vulnerabilitat, és un sector essencial que ha de ser reconegut, posat en valor i defensat”, ha emfatitzat Manent fent referència a paraules de La Confederació.

Pel que fa al rols que juguen les persones amb discapacitat intel·lectual en la cohesió de la societat, Manent ha emfatitzat que, “és important donar veu i crear espais de participació on intervinguin. Escoltant podrem entendre què necessiten per sentir-se part de la societat i no excloses ni quedar-se enrere. Tots i totes som responsables de teixir la cohesió social. Per tant, hem d’afavorir l’acció comunitària i les xarxes de proximitat per tal que les persones amb discapacitat intel·lectual puguin ser més protagonistes de la construcció social”.

Experiències d’Acció Comunitària. En aquest sentit, la Fundació el Maresme ha posat com a exemple el projecte d’Acompanyament a l’Envelliment Actiu Comunitari, a través del qual l’Entitat guia i acompanya a persones amb discapacitat intel·lectual que arriben a l’etapa de jubilació i tenen un grau elevat d’autonomia perquè puguin participar de la societat en espais i activitats comunitàries que ja existeixen, com el Club de Lectura de la Biblioteca de la Fundació Iluro.

Manent també ha remarcat que, per tal d’afavorir l’acció comunitària i les xarxes de proximitat, la Fundació el Maresme ha dut a terme una transformació organitzativa cap a un model de governança democràtica. “Amb aquest model busquem crear espais de reflexió i innovació social dins la pròpia organització per tal d’avançar en la construcció de noves maneres de promoure la inclusió de persones amb discapacitat intel·lectual. Ens agradaria que aquesta transformació organitzativa s’iimpregnés a la resta d’agents comunitaris”.

Reptes lligats a les persones i a les polítiques públiques. La directora adjunta de la Fundació el Maresme ha remarcat l’Envelliment, l’Accés al mercat de treball, l’Accés a l’habitatge, l’Accessibilitat física i cognitiva, l’Accés a l’habitatge i la Formació com a eina d’inserció laboral com els principals reptes que ha de fer front el sector de la discapacitat.

A nivell institucional, Manent ha recordat que cal promoure:

• La coproducció de polítiques públiques amb diferents agents socials: entitats del tercer sector, administració pública, productores de coneixement de les diferents disciplines/professions i col·lectius poblacionals.
• La recerca i innovació en l’àmbit social: promoure destinant-hi recursos i potenciar la recerca i innovació en àmbit social.
• Fomentar reflexions estratègiques i transformacions organitzatives tant en l’àmbit privat com públic, avançant cap a models de governança democràtica com a base de generació de coneixement col·lectiu.
• L’impuls d’experiències pilot per part de les entitats del tercer sector d’acció social i altres agents socials per tal que puguin aportar el coneixement i la seva capacitat de gestió, en les quals intervinguin persones de la comunitat, pertanyin o no al col·lectiu poblacional amb el qual l’entitat ha treballat tradicionalment.

El PEMB es va crear el 1988 i és un instrument per identificar les necessitats i potencialitats del territori a mig termini, preveure les tendències i amenaces i fer propostes per afrontar el futur en les millors condicions. Segueix un mètode i filosofia de treball basat en promoure la participació de tots els actors implicats, fer possible el consens entre interessos divergents, prioritzar decisions i el lideratge compartit. Els objectius del PEMB es plasmen en l’aprovació dels plans estratègics metropolitans. Actualment, s’està impulsant ‘Barcelona Demà. Compromís Metropolità 2030‘, el nou pla estratègic per a la ciutat real: la metròpoli dels 5 milions d’habitants, que preveu validar-se durant la primavera del 2022.