APODERAMENT DE LA DONA AMB DISCAPACITAT AMB LA CAMPANYA “DONA LA CARA PER LA IGUALTAT” I EL PROGRAMA “JO SOC DONA. JO DECIDEIXO”,

DONA LA CARA PER LA IGUALTAT

Els testimonis de la Judit, treballadora del CEO del Maresme , l’Anabelén, atesa al Servei d’Acompanyament a l’Envelliment Actiu Comunitari, i la Margarita de la residència Llar Santa Maria, mostren tres dones amb diferents tipus de discapacitat que comparteixen amb optimisme alguns dels seus èxits, malgrat el complicat escenari amb el qual han de continuar fent front el seu dia a dia.

Queda molt camí per recórrer, dificultats que bregar i manca de recursos i drets pels quals lluitar. La representant del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya recorda que les dones del col·lectiu pateixen encara més discriminació pel fet de ser dones i tenir discapacitat i reclama el compromís i la responsabilitat de les administracions públiques i el món empresarial per impulsar polítiques que garanteixin el 

dret al treball de les dones del col·lectiu. En aquest sentit, Dincat recorda que les dades de l’INE són clares i mostren una devallada, tant en la taxa d’activitat, com en la taxa d’ocupació, de les persones amb discapacitat intel·lectual al llarg del 2020, de 2 i 2,8 punts respectivament. Una realitat que, en el cas de les dones, se suma a la bretxa de gènere que existeix en el mercat laboral i que, per tant, deixa un escenari molt preocupant per a les dones amb discapacitat intel·lectual, que encara tenen més dificultats per trobar feina i, en conseqüència, per desenvolupar el seu projecte de vida de forma plena i independent. De fet, i també segons les dades de l’INE, l’any 2019 les dones amb discapacitat intel·lectual van cobrar de mitjana gairebé tres mil euros menys bruts anuals en comparació amb els homes del mateix col·lectiu.

Per tot plegat, Dincat ha llançat un manifest reclamant el compromís i la responsabilitat de les administracions públiques i el món empresarial, per impulsar polítiques que tinguin en compte les necessitats i capacitats de totes les dones, i especialment de les dones amb discapacitat intel·lectual. Entre les seves demanes, Dincat exigeix garantir  el dret d’aquestes dones a tenir un lloc de treball i un salari digne; promoure una formació professional adaptada de qualitat i inclusiva; i invertir en els suports necessaris durant la seva trajectòria laboral.

Finalment, Dincat denuncia que aquesta realitat, encara avui, no està prou reconeguda, ni estudiada, i, per tant, cal que es recullin les dades que evidenciïn que la interseccionalitat de les variables gènere, discapacitat i ocupació actuen com a factors de discriminació per a l’exercici dels drets laborals de les dones amb discapacitat intel·lectual

“JO SOC DONA. JO DECIDEIXO”